Prop de les bombes

Prop de les bombes

Els bons costums no es poden estroncar si són precisament això: costums i bons… I és per això que ahir, com sempre amb confinament o sense, vaig comprar el diari Ara amb paper i el primer article que sempre llegeixo és el d’Eva Piquer. Just ahir parlava de com els llibres i les pel·lícules de guerra són víctimes del tòpic que ja se n’han fet i escrit prou. Evidentment, la Piquer argumentava que encara no n’hi ha suficients i que encara se n’haurien d’escriure més i més.

La qüestió és que estic en aquell punt dolç del desenllaç d’una gran novel·la i et fa recança de fer-ho i no pas perquè se’t faci feixuc sinó perquè se t’ha enganxat a la pell com una brisa suau i benigna. Vaig començar a llegir Prop de les bombes d’Emili Bayo aquest divendres i estic al capítol penúltim del llibre: la colla sirga cap a Girona amb aquella andròmina atrotinada però efectiva. És un llibre fet amb saviesa, tendresa i molt d’ofici. Hi ha tant d’aprenentatge darrera que no em podré resistir de recomanar-lo a tots els públics. M’han commogut tantes i tantes coses: la perseverança i valentia de la Malena, la bona companyia de la Queta, el silenci de la Paula, la mort del Javi, la tristesa de l’Adri, les pors de Víctor, la bondat de la Fina i el Pere…

És un llibre que traspua veracitat, lluny de falsos sentimentalismes. Un periple ple de decepcions i de lliçons de vida que els uniran profundament. Al lector, se li encomanen la gana, el cansament, el fred, la picor de la misèria… Veig la taula parada amb pa blanc, formatge de llet de vaca, paté de porc senglar, secallona, codonyat, ametlles torrades i dues gerres de llet acabada de bullir. Ensumo l’olor de la sang de les ferides del pobre soldat desertor, se m’ha quedat gravada la imatge de la Paula agafada de la mà del cadàver de la seua mare sortint del mercat, del magre enterrament del Javi, el ball estrafet de la Malena i el David, l’hotel dels Johnstone… Un llibre ple d’anècdotes gens impostades i impregnat d’un estil elegantíssim.

Ressenya de Carme Cruelles



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *