Canto jo i la muntanya balla

Canto jo i la muntanya balla

Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà. Té una estructura formal atrevida i una varietat de narradors que no esperes: qui espera que els núvols o el gos podem fer de narrador i que siga, al mateix temps, tan creïble?

La història narra la vida als masos del Pirineu, mesclant la realitat més crua amb l’imaginari màgic rural. Pel que fa a l’estil, és un text preciós, amb metàfores fresquíssimes com quan el vent ve de dalt.

En definitiva, una novel·la con una tòfona negra d’aquelles que se’n troben una cada deu anys.

Pau Monfort @paubarrina a partir de la proposta #llegintacasa



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *